Com conservar cintes VHS, Hi8 i MiniDV abans que es degradin

1. Per què es degraden les cintes magnètiques

Una cinta és una capa de partícules magnètiques subjecta a una base de plàstic mitjançant un aglutinant. Amb els anys poden fallar tres coses:

• •El suport físic: la humitat afavoreix la floridura i la deformació de la cinta, i la calor i la humitat poden fer enganxós l'aglutinant, de manera que la cinta deixa de lliscar bé.
• •La informació magnètica: s'afebleix lentament, i cada reproducció desgasta una mica el contacte de la cinta amb els caps del reproductor.
• •L'equip per reproduir-la: els reproductors de VHS, Hi8 i MiniDV ja no es fabriquen, i les seves peces mecàniques (corrons, corretges, capçals) es desgasten i són cada cop més difícils de reparar. Sol ser el risc més immediat.

No hi ha una data de caducitat exacta: depèn de la marca de la cinta, de com es va gravar i, sobretot, de com s'ha guardat. De tots els factors, la humitat i la floridura són els més destructius.

2. On i com guardar-les

• •Temperatura: fresca i estable, idealment per sota dels 20 °C. Fa més mal el canvi brusc que la xifra concreta.
• •Humitat relativa: entre el 30 % i el 50 %. Per sobre apareix la floridura; molt per sota, el suport esdevé trencadís.
• •Lloc: un armari interior d'una estança habitual. Evita soterranis, golfes, garatges, trasters exteriors, cuines i banys.
• •Posició: dretes, com un llibre, i no apilades en horitzontal: així el pes no deforma ni la cinta ni les carcasses.
• •Caixa: a la seva funda o caixa original, tancada, per protegir-les de la pols.
• •Llum i camps magnètics: sense sol directe i lluny d'altaveus potents, motors o transformadors.
• •Rebobinat: rebobinades del tot abans de guardar-les.

Són pautes generals de conservació de suports magnètics, no una garantia de vida útil.

3. Com manipular-les

• •Agafa la cinta per la carcassa i no toquis la cinta amb els dits.
• •Activa la protecció contra gravació (la llengüeta de les VHS, la pestanya o l'interruptor de les Hi8 i MiniDV) per evitar esborrats accidentals.
• •No deixis cintes dins del reproductor, ni al cotxe ni al sol.
• •Evita reproduir-les en equips vells o en mal estat: un reproductor amb els caps bruts o les peces desgastades pot malmetre la cinta. Si una cinta és insubstituïble, és millor una única passada en un equip professional per digitalitzar-la que moltes en un de domèstic.
• •No les netegis amb productes casolans ni intentis «arreglar» una cinta enganxosa o amb floridura: consulta un laboratori.
• •Etiqueta les cintes a la zona prevista; les etiquetes adhesives mal col·locades poden encallar-se al reproductor.

4. Senyals que una cinta està en perill

• •Floridura: taques blanques o verdoses, pols a la cinta o a la carcassa, olor d'humitat.
• •Cinta enganxosa: xiscles, la imatge s'atura o la cinta s'enganxa en avançar.
• •Deformació: cinta ondulada, carcassa doblegada, bobines que freguen.
• •Errors d'imatge: ratlles, pèrdua de color o salts de sincronia. En MiniDV, blocs o quadres pixelats (errors de dades).

Si veus floridura, enganxositat o deformació, no la reprodueixis: pots malmetre-la i contaminar el reproductor. És el moment de portar-la a un laboratori. Les cintes amb floridura, trencaments o deformacions poden requerir un tractament previ, que té un cost addicional.

5. Particularitats de VHS, Hi8 i MiniDV

• •VHS: és analògica i la més estesa; perd qualitat amb el desgast i amb cada còpia. Les cintes domèstiques dels anys 80 i 90 pateixen més si s'han guardat en trasters o soterranis.
• •Hi8 / Video8: casset petit i cinta estreta; els reproductors són escassos i les càmeres antigues gairebé ja no es reparen. Solen contenir gravacions familiars úniques, sense còpia.
• •MiniDV: és digital i sembla «per sempre», però no ho és: quan falla apareixen blocs o pèrdua de fotogrames que ja no es poden reconstruir. Es digitalitza bé per FireWire, copiant el flux DV original sense recomprimir, i convé fer-ho aviat.

6. Quan digitalitzar i en quin ordre

Conservar bé allarga el marge, però no l'elimina. Una regla pràctica per decidir l'ordre:

1. 1.Les cintes úniques i irrepetibles: casaments, naixements, viatges, entrevistes.
2. 2.Les que mostren signes de deteriorament: floridura, enganxositat, deformació.
3. 3.Les de formats els reproductors dels quals són més difícils d'aconseguir, com Video8/Hi8.
4. 4.La resta, sense esperar que falli el reproductor.

Un laboratori professional digitalitza amb equips de reproducció en bon estat i amb corrector de base de temps (TBC), que tracten la cinta amb més cura que un reproductor domèstic. Pots calcular el cost amb la calculadora de tarifes, o consultar la nostra guia de digitalització de VHS a Barcelona.

7. Després de digitalitzar: com no repetir el problema

• •Regla 3-2-1: tres còpies del fitxer digital, en dos suports diferents, una d'elles fora de casa.
• •No confiïs en un únic disc o pendrive: també fallen.
• •Revisa i renova: comprova els fitxers cada un o dos anys i copia'ls a suports nous.
• •Originals: si pots, conserva les cintes; si decideixes no fer-ho, fes-ho només després de comprovar que la còpia digital és completa i es reprodueix bé.

Preguntes freqüents